La Ruta del Cister ha estat un bon invent per a les tres comarques catalanes pertanyents. Ja fa força anys que la Ruta del Cister és un itinerari cultural que funciona molt bé com a reclam turístic, o com a mínim, s’intenta. Santes Creus, Poblet i Vallbona de les Monges són noms que han tornat a adquirir una rellevància que sens dubte es mereixen.
Sense cap mena de dubte els tres monestirs esmentats són els tres grans centres religiosos del Cister a Catalunya, són els que tenen més patrimoni històric-artístic... i, també clar, els més ben conservats.
Només Santes Creus no està en funcionament, Poblet i Vallbona mantenen encara vida monàstica activa, de monjos i monges respectivament.
Per aquests tres enclavaments turístics, i per sobre de tots Poblet, hi passen milers de visitants cada any.
Així quan es parla de Ruta del Cister hom diu directament: Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges. És una relació causal instantània.
Però la organització de la Ruta del Cister, com a entitat gestora cultural dels centres turístics cistercencs, el que va fer va ser ampliar les dimensions. I de la part se’n va fer el tot.
Ara la Ruta del Cister la conformen tres comarques, l’Urgell, la Conca de Barberà i l’Alt Camp. Així tots els pobles de les tres comarques es veuen integrats dins de la denominació d’origen Ruta del Cister.
La Ruta del Cister passa a englobar un gran conjunt de pobles que molts no tenen, i amb respecte cap aquests, res a veure amb el Cister. Tots ells tenen a l’entrada de la localitat un cartellet insígnia de pertànyer a l'esmentada ruta.
El bo de la zona cultural és que seria dinamitzadora dels museus petits i concrets de poblets, de les festes, dels productes de la terra i el llarg etcètera propi.
En l’actualitat, junt amb això, s’hi ha sumat el factor turístic de la difusió de les cases rurals que han aparegut com bolets per les tres comarques per tal d’acollir els visitants.
Fins aquí tot sembla un èxit.
Ara bé, qualsevol turista, visitant o simplement, passejant pot veure que al poble de Guimerà, també hi ha un important centre històrico-artístic pel Cister. Guimerà, poble d’un extrem de la comarca de l’Urgell, té també el seu cartell de la Ruta del Cister, és el poble amb més cases rurals de la comarca i sense cap mena de dubte només pel seu patrimoni històric i artístic ja hauria de ser un poble molt visitat per sí sol, que ho és en gran mesura.
Però és que a més a més, dins el terme municipal de Guimerà hi ha dos arcaics centres religiosos relacionats amb el Cister: la Bovera i Vallsanta.
La Bovera és una ermita dedicada a una Verge Trobada, la Marededéu de la Bovera, situada dalt d’un turó, que en una remota Època Medieval havia estat un petit centre religiós de monges, després aquestes es traslladaren al convent de Vallsanta, al llit del riu Corb.
La Bovera és, avui en dia, un centre de trobada de la gent dels pobles de la contrada, s’hi fan dinars populars, trobades de família, és mirador, té un bar ocasional... la seva vessant cistercenca és molt pobre però és un actiu dins “la Ruta”.
Però Vallsanta és tan sols unes ruïnes, però unes ruïnes molt importants i encara per excavar.
El turista que passa per Guimerà, que veu les ruïnes del convent, que visita la Bovera, que veu les troballes fetes a Vallsanta en el Museu municipal, es pregunta si realment no hi ha cap menció especial per Guimerà dins el Cister, i realment, en el fons, és així.
Guimerà és un poble més dins la Ruta, tot i el gran patrimoni cistercenc que hi ha. Guimerà i Vallsanta són igualats a un celler modernista o a una petita resta romana o a una col·lecció privada de pintura de paisatges.
Sense cap mena de dubte els tres monestirs esmentats són els tres grans centres religiosos del Cister a Catalunya, són els que tenen més patrimoni històric-artístic... i, també clar, els més ben conservats.
Només Santes Creus no està en funcionament, Poblet i Vallbona mantenen encara vida monàstica activa, de monjos i monges respectivament.
Per aquests tres enclavaments turístics, i per sobre de tots Poblet, hi passen milers de visitants cada any.
Així quan es parla de Ruta del Cister hom diu directament: Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges. És una relació causal instantània.
Però la organització de la Ruta del Cister, com a entitat gestora cultural dels centres turístics cistercencs, el que va fer va ser ampliar les dimensions. I de la part se’n va fer el tot.
Ara la Ruta del Cister la conformen tres comarques, l’Urgell, la Conca de Barberà i l’Alt Camp. Així tots els pobles de les tres comarques es veuen integrats dins de la denominació d’origen Ruta del Cister.
La Ruta del Cister passa a englobar un gran conjunt de pobles que molts no tenen, i amb respecte cap aquests, res a veure amb el Cister. Tots ells tenen a l’entrada de la localitat un cartellet insígnia de pertànyer a l'esmentada ruta.
El bo de la zona cultural és que seria dinamitzadora dels museus petits i concrets de poblets, de les festes, dels productes de la terra i el llarg etcètera propi.
En l’actualitat, junt amb això, s’hi ha sumat el factor turístic de la difusió de les cases rurals que han aparegut com bolets per les tres comarques per tal d’acollir els visitants.
Fins aquí tot sembla un èxit.
Ara bé, qualsevol turista, visitant o simplement, passejant pot veure que al poble de Guimerà, també hi ha un important centre històrico-artístic pel Cister. Guimerà, poble d’un extrem de la comarca de l’Urgell, té també el seu cartell de la Ruta del Cister, és el poble amb més cases rurals de la comarca i sense cap mena de dubte només pel seu patrimoni històric i artístic ja hauria de ser un poble molt visitat per sí sol, que ho és en gran mesura.
Però és que a més a més, dins el terme municipal de Guimerà hi ha dos arcaics centres religiosos relacionats amb el Cister: la Bovera i Vallsanta.
La Bovera és una ermita dedicada a una Verge Trobada, la Marededéu de la Bovera, situada dalt d’un turó, que en una remota Època Medieval havia estat un petit centre religiós de monges, després aquestes es traslladaren al convent de Vallsanta, al llit del riu Corb.
La Bovera és, avui en dia, un centre de trobada de la gent dels pobles de la contrada, s’hi fan dinars populars, trobades de família, és mirador, té un bar ocasional... la seva vessant cistercenca és molt pobre però és un actiu dins “la Ruta”.
Però Vallsanta és tan sols unes ruïnes, però unes ruïnes molt importants i encara per excavar.
El turista que passa per Guimerà, que veu les ruïnes del convent, que visita la Bovera, que veu les troballes fetes a Vallsanta en el Museu municipal, es pregunta si realment no hi ha cap menció especial per Guimerà dins el Cister, i realment, en el fons, és així.
Guimerà és un poble més dins la Ruta, tot i el gran patrimoni cistercenc que hi ha. Guimerà i Vallsanta són igualats a un celler modernista o a una petita resta romana o a una col·lecció privada de pintura de paisatges.
La Ruta és molt vàlida però s’ha fet parcialment, no s’ha aprofundit realment en el rerefons històric i artístic del Cister a la regió. Ha servit per promocionar a l’engròs però ha oblidat altres centres que necessiten una menció i atenció especials, per la seva forta vinculació real amb el Cister pròpiament; i a causa de l’eclipsi que provoquen Santes Creus, Poblet i Vallbona resten en un oblit perpetu per part, per exemple dels diners de subvencions estatals.
I la controvèrsia ja ve donada totalment. Com s’aconseguirà mantenir, excavar i divulgar Vallsanta si no se li dóna el reconeixement que li pertoca? Com és possible posar un centre històric i artístic del Cister al mateix pla d’un Museu del vi?
[Veure: Manifest de Vallsanta]
