Entrevista a Bertran Romero

Bertran Romero, co-creador del Blog, és un outsider. Coneix Vallsanta gràcies a l’amistat que l’uneix a l’altre co-creador del Blog. Tan sols ha estat una vegada a Vallsanta. I per això també és important el seu punt de vista, és important per poder tenir una impressió forana del que veu el turista de les ruïnes del convent.


Quan sent a parlar de Vallsanta per primera vegada?

Tot i que a 2n d’ESO, en ocasió del crèdit de síntesi, vaig seguir la Ruta del Cister, només en recordo l’estada als tres monestirs principals, Vallbona de les monges, Poblet i Santes Creus. Evidentment, no estic demanant que a l’ESO s’hagi de fer un estudi intensiu sobre tot el Cister, però tenint en compte que vam visitar Guimerà i que vam passar per davant mateix de Vallsanta, és significatiu que ni s’esmentés. No per manca d’interès per part dels guies, simplement perquè no estava reconegut, no apareixia a la denominada Ruta del Cister.


Quina va ser la primera impressió que va tenir en estar al davant de les ruïnes?

Potser sonarà una mica massa romàntic, però el primer que vaig pensar en veure les ruïnes de Vallsanta va ser que em trobava dins un quadre de Friedrich, que em trobava en un espai que havia estat completament descontextualitzat, portat fora de lloc; El nivell del terra no coincidia amb l’original, les arrels d’un arbre sorgien de dintre un mur, estava al descobert en un espai que havia estat pensat per ser cobert... Va ser una sensació molt rara, com la d’estar profanant alguna cosa molt difícil de definir.


Havent conegut l’estat de la situació del convent, què n’opina?

Trobo que és una llàstima que estigui en aquest estat pròxim a la ruïna. Per sort, ara s’ha apuntalat i s’ha evitat l’esfondrament, fins i tot s’està començant a reconstruir un mur, però encara queda molta feina per fer.


Com veu el tracte de la Ruta del Cister a Vallsanta?

És veritat que des de cert punt de vista, la seva absència en la ruta del Cister pot estar parcialment justificada, no és un conjunt tan ben conservat com d’altres, és evident, però potser precisament aquí rau la seva excepcionalitat. És una de les poques ocasions en les quals es pot veure l’evolució del treball arqueològic d’una banda, i de l’altra, l’evolució històrica dels convents. Potser no s’han de veure les ruïnes com a desgràcia sinó com a oportunitat de donar una altra visió. S’ha de capgirar el punt de vista i aprofitar el que Vallsanta ens pot donar.


Veu un futur millor per Vallsanta?

És difícil de dir, suposo que deu ser complicat aconseguir partides econòmiques, i més en aquests temps de crisi, però lentament, les coses van avançant, només cal veure l’evolució en els darrers cinc anys! Tot depèn del tracte i de l’enfocament que se li doni, com ja he comentat abans.


Què canviaria, milloraria...?

Evidentment, la senyalització del conjunt, la seva aparició a les guies de la Ruta del Cister i més especialment, afegiria l’explicació de la recerca arqueològica que s’està duent a terme.