Vallsanta fou un convent cistercenc de monges, que es sitúa a la vall del riu Corb, ben a prop de Guimerà. Les primeres construccions es van alçar sobre una capella romànica ja existent, a mitjans del segle XIII, aprofitant-ne l’estructura, i tot seguit les primeres monges s’hi van instal·lar. La resta de la construcció és clarament gòtica, en destaca notòriament l’església, tot i que encara no hi ha prou documentació contrastada com per extendre’ns. En efecte, el convent de Vallsanta ha estat abandonat des del moment en que les darreres monges el van abandonar i van traslladar-se al convent de Pedregal, l’any 1589. De la mateixa manera que Sant Benet sostenia que els monestirs havien d’estar allunyats i desvinculats de qualsevol centre urbà o polític per garantir la tranquil·litat i el bon funcionament de l’ofici religiós, el Concili de Trento disposa, al contrari, que els convents de religioses siguin traslladats a emplaçaments segurs, per tal d’evitar saquejos, atacs i profanacions.
El cenobi va ser encomanat a un frare del monestir de Poblet, perquè administrés les escasses rendes que encara li quedaven al convent i per tenir cura de l’església. Més endavant, la Senyora de Guimerà, Anna d’Aragó, vescomtessa d’Èvol, va haver d’encomanar Vallsanta a Joan Gavaldà a causa de la defallida econòmica de la noblesa de la zona. Aquest en tingué molt poca cura i amb el temps, es va anar enrunant.
(més informació a: Guimerà i La Ruta del Cister)
