Recordant Vallsanta

2008-12-01T17:46:00.001-08:00

Segons el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, recordar vol dir (1) Representar-se en la ment (alguna cosa passada); (2) Fer venir a la memòria, fer present; (i 3) Venir algú o alguna cosa a la memòria, no oblidar-los o no haver-los oblidat, tenir-los present en la ment. Però si anem a buscar l’arrel etimològica de la paraula, veurem que es composa del prefix re-, tornar, repetir, i del mot –cordis, cor. Per tant, recordar també és portar altre cop al cor, fer altre cop present alguna cosa estimada. Recordem, doncs, Vallsanta. En el seu sentit més ampli

Manifest

2008-12-01T17:38:00.001-08:00

“MANIFEST VALLSANTA 98” a
EL MONESTIR CISTERCENC DE SANTA MARIA DE VALLSANTA
de Gener Gonzalvo Bou i Joan Duch Mas

Butlletí XIV

Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi

Barcelona 2000

Davant del recentment passat IX Centenari de la fundació del Cister, amb aquestes reflexions volem cridar l´atenció sobre la greu situació de les ruïnes del monestir cistercenc de Vallsanta, situat dins el municipi de Guimerà, a l´Urgell. Sens dubte, fem una valoració positiva de la bona resposta i implicació popular en la Ruta del Cister, i també de l´esforç que ha fet el poble de Guimerà en la consolidació i restauració de les restes del monestir de la Bovera (1985). D´altres exemples són significatius en la recuperació de les restes arquitectòniques en perill. Un d´ells és, sense cap mena de dubte, el del monestir trinitari d´Avinganya, al qual a més de fer una acurada restauració i consolidació, se li ha donat una utilitat cultural remarcable.

Per tot això manifestem:

1. Que després de les actuacions fetes al monestir de Vallsanta, han faltat els esforços necessaris de coherència per a finalitzar els processos de salvament. excavació i dignificació de les seves ruïnes, de forma definitiva.

2. Que l’esforç de tot un poble, com és el cas de Guimerà, ha de quedar coherentment projectat amb les oportunes gestions, tot prioritzant determinades propostes i actuacions.

3. Si ens atenem a les actuacions de l´Ajuntament i poble de Guimerà fetes a les restes de Vallsanta, hem de recordar:

a) Un primer Pla de neteja de les restes, efectuat durant la Pasqua de 1966.

b) La mobilització de tota la vila de Guimerà per salvar les ruïnes de Vallsanta, l´any 1967.

c)La petició de declaració de monument local (1967), després d´un intent d´enderroc de les ruïnes, salvades pel poble de Guimerà, amb la col·laboració d´altres persones i institucions, com el Dr. Eduard Ripoll Perelló, Delegat de Belles Arts.

d) La inclusió de Vallsanta dins de la declaració de Conjunt Històrico- Artístic del conjunt de la vila de Guimerà (1975).

e) L´ajut prestat per Guimerà en un primer pla de treball de neteja i salvament, portat a terme per un grup de joves de Valls.

f) Un altre ajut donat pels guimeranencs fou portat a terme durant el camp de treball organitzat per la Generalitat de Catalunya, l´any 1983.

g) Col·laboració en les primeres excavacions efectuades al monestir, l´any 1986.

4. Pel que fa al paper jugat pels estudiosos i investigadors, remarquem:.

a) La Trobada del Grup de Recerques de les Terres de Ponent a Guimerà , centrada en els monestirs cistercencs de la Vall del Corb i de l´Ondara. (10 de maig de 1987).

b) L´acte de la presentació, a Guimerà, del llibre inèdit de Mn. Sanç Capdevila, “ El monestir cistercenc de Santa Maria de Vallsanta ( edició a cura de Xavier Ricomà, any 1988).

c) La publicació del volum miscel·lani Els monestirs cisterncens de la Vall del Corb, editat pel Grup de Recerques de les Terres de Ponent l´any 1989, i que fou presentat al monestir de Vallbona.

5.També volem remarcar aquí les actuacions de les Administracions:

a) Conveni establert entre la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Lleida, per a la consolidació i excavació de Vallsanta (1984).

b) Actuacions de consolidació de les ruïnes fetes pel Departament de Cultura de a Generalitat i de la Diputació de Lleida, l´any 1986.

c) Col·laboració de les administracions en la primera fase de les excavacions dirigides per l´arqueòloga Anna Oliver, i que donaren molt bons resultats, tot recuperant-se importants elements arquitectòniques i artístics del monestir: claus de volta, sarcòfags amb figures jacents, laudes sepulcrals abacials, etc.(1986).

d) Ajut en la publicació dels resultats de les primeres excavacions dirigides per Anna Oliver ( 1989).

e) Intervenció del Consell Comarcal de l´Urgell per consolidar el campanar d´ espadanya de Vallsanta (1992).

f) Els actes d´Obertura del IV Centenari de l´extinció del monestir de Vallsanta, (1589-1989), presidits pel M.H. Sr. Jordi Pujol, president de la Generalitat de Catalunya, on es manifestà la preocupació pel salvament i dignificació de les restes del monestir ( Guimerà, 5 de febrer de 1988).

Per tots aquests motius, demanem:

1. La necessària implicació i coordinació de les diferents Administracions ( Generalitat de Catalunya, Diputació de Lleida, Consell Comarcal de l´Urgell, Ajuntament de Guimerà) per tal de planificar la segona i definitiva fase d´excavacions de les restes de Vallsanta, que creiem molt necessàries i urgents .

2. La definitiva consolidació de les restes arquitectòniques de Vallsanta.

3. La dignificació de les ruïnes, per tal que puguin ésser visitades , dins el conjunt medieval del terme de Guimerà, i atès el seu fàcil accés viari..

4. Donar a conèixer les rutes del Cister a la comarca de l´Urgell, tot publicant-ne una Guia-Itinerari, per tal de fer visitables i divulgar el paper històric rellevant que jugaren tots els monestirs cistercencs de la comarca.

5. Continuar amb les obres de restauració integral del monestir de Santa Maria de Vallbona, com s´ha fet recentment amb el seu l´emblemàtic cimbori del segle XIV, obra mestra del gòtic català.

6. Senyalitzar els conjunts i restes dels monestir cistercencs de l´Urgell, aprofitant la celebració del IX Centenari de la fundació de l´orde.

7. Un silenci de més de déu anys demana urgentment respostes concretes per a ignificar les significatives i importants ruïnes del monestir cistercenc de Santa Maria de Vallsanta.

Per tot aquests aspectes exposats aquí, proposem:
Fer arribar a les institucions esmentades aquestes reflexions, per tal que ajudin a recordar el deure que tenim envers aquestes històriques i artístiques restes de Vallsanta, que per ésser situades a peu de carretera, són molt visibles, i per tant, el seu deplorable estat fan evident als ulls de tothom la necessitat d´una oportuna i diligent dignificació.

EPÍLEG

Com a cloenda d´aquestes línies que mostren les activitats i propostes d´excavacions i consolidació de les restes de Vallsanta, tant per part de l´Ajuntament de Guimerà com de la Diputació de Lleida a través de la Fundació Pública de l´Institut d´Estudis Ilerdencs, hi ha la manifesta voluntat de continuar la segona i definitiva fase d´excavacions, així també com l´adequació del seu entorn per a crear un espai arqueològic que sigui un exemple de protecció i defensa de les restes històriques del nostre país. Creiem que així, dignificant unes ruïnes, i investigant la seva història, sabrem fer una millor lectura de les venerables pedres de Santa Maria de Vallsanta.

2008-12-01T17:31:00.001-08:00

Les polèmiques les fan les persones.

Si ningú no en parlés, si ningú no lluités, si ningú no defensés el patrimoni històric dels llocs no hi haurien controvèrsies. Per això els noms propis són tant importants i per aquesta raó cal veure el motiu d’aquesta controvèrsia. Per la Ruta del Cister es podria dir que no hi ha controvèrsia, “ells” ja ho tenen bé. Però ja se’ls ha fet unes quantes estocades des de publicacions escrites, ja es van quedar impactats amb el nou espai museístic del Cister a Guimerà (Museu La Cort del Batlle)... I per aquesta raó s’han posat al rol amb un somriure però sense avançar per enlloc. Ens disposem a escoltar les veus que sonen des de Guimerà, i les dels co-creadors del Blog. La nostra visió pot semblar parcial, però l’únic parcial realment és veure l’actitud del Cister en relació al patrimoni de Guimerà; la imparcialitat es trobarà reconeixent el que el poble de Guimerà i el que qualsevol turista pot observar: la importància cabdal de Guimerà dins el Cister. Ningú davant les restes de Vallsanta pot romandre totalment imparcial.

2008-12-01T17:27:00.001-08:00

Pasqual Prous és President de “guimera.info”, associació que ha tirat endavant el “Museu La Cort del Batlle” de la vila de Guimerà. En aquest Museu s’exposen les restes arqueològiques de les ruïnes del convent de Vallsanta.

Quina és la seva relació personal amb Vallsanta?

El monestir de Vallsanta es un símbol per a mi i per molts guimeranencs. Va fer nàixer l'afició per l'arqueologia a molts dels joves que l’any 1966 van participar en la primera acció de neteja de les ruïnes del monestir. Allò va ser el inici d’aquells grups de “Misión Rescate” que van treballar en la recuperació del patrimoni arqueològic del poble. Grups que van fer una bona feina i que va ser reconeguda amb un munt de premis guanyats al llarg de les diferents campanyes.

En guarda records...?

En el meu cas, el fet que a casa meva som propietaris d’una finca just al costat del monestir, feia que freqüentés el lloc sovint, bé per anar-hi a collir raïms o per anar-hi a collir préssecs i figues. Segurament això ha contribuït a fer-me sentir sempre molt proper al monestir.

I alguna anècdota dels últims temps, lluitant ja per el Museu?

Doncs sí, en tinc una d’aquest mateix any 2008. El departament de Cultura de la Generalitat ens va autoritzar el dia 5 de juliol l'organització de l'exposició amb les troballes més importants de les excavacions fetes al monestir de Vallsanta el febrer d’aquest mateix any. Tot be fins aquí, però la condició fou que la exposició s’havia de inaugurar el dia 8 d’agost. Calia gestionar aquesta organització conjuntament amb la empresa que havia fet les excavacions i que també s’havia d’ocupar de la restauració de les peces trobades.
No va ser fàcil adequar tot l’espai del Museu per acollir les noves peces, ja que va caler modificar la ubicació de totes les peces de la primera planta, preparar tres nous plafons i traslladar-ne uns altres tres d’acord a la nova situació.
Us ho explico, perquè ens en vam sortir i l'exposició es va inaugurar amb èxit a la data prevista.

Com veu l’estat actual de les ruïnes?

L'estat actual de les ruïnes, tot i ser millor que ara fa un any, no és bo. Cal consolidar-les, sobretot per seguretat. Molta gent hi accedeix sense adonar-se que es perillós fer-ho.

S’ha fet el suficient?

Encara que, honestament, he de dir que s’ha fet més del que jo pensava, havent fet el que s’ha fet, no pot deixar-se tal i com està a dia d’avui. Sé que la Diputació de Lleida ha autoritzat noves inversions aquest mateix mes de novembre però caldrà veure si es saben gastar be els diners concedits i es deixa tot en bones condicions. Vull dir amb això que acabades les obres, el monestir hauria de ser visitable d’una manera segura i fàcilment accessible amb cotxe.

Què n’opina de la relació Vallsanta/Ruta del Cister?

Vallsanta i també la Bovera son dos monestirs de Cister que pel fet d’haver format part del cenobi de Vallbona i per la proximitat a quest darrer monestir, té tot el sentit del mon incloure’ls en aquesta ruta turística.
Fins ara la relació Vallsanta/Ruta del Cister no ha estat molt visible, però jo sóc de l'opinió de que, si ha estat així, és perquè des de la Ruta del Cister no s’ha vist l’atractiu suficient per donar-li més protagonisme als nostres monestirs i potser perquè nosaltres tampoc hem sabut promocionar-los adequadament.

Considera que La Ruta del Cister té en prou alta consideració el convent de Guimerà?

Ho he dit abans, la Ruta del Cister no ha considerat d’un atractiu prou rellevant el monestir de Vallsanta. No vull dir amb això que no tinguin la seva raó per fer-ho, donada la precària situació en què han estat fins ara les ruïnes del monestir.

Com s’ha de posar Vallsanta al mapa? Hi ha una solució?

El monestir de Vallsanta no es posarà sol al mapa, ja ho hem pogut comprovar fins ara. Si volem que es tingui en compte el nostre monestir, caldrà posar les condicions per tal que no pugui ser obviat en el futur.
Si la feina que s’ha iniciat aquest any 2008 al monestir s’acaba bé, fent el lloc visitable i atractiu, i si sabem oferir a Guimerà els encants que té el poble, jo estic segur que Vallsanta i Guimerà seran una visita obligada dins de la Ruta del Cister.

En cas que hi hagi solució i que el convent tingués reconeixement, és viable una Vallsanta visitable?

Ho he dit abans, si es consoliden be les ruïnes, s’adequa el entorn al monestir i el lloc es fa accessible amb cotxe, jo veig Vallsanta visitable i com a lloc on fins i tot fer-hi algun acte públic.

Trobar la resta de ruïnes del convent serà la forma de donar a Vallsanta el reconeixement que es mereix?

Estaria bé donar visibilitat al que fou el recinte complert del monestir, si fos possible, però en qualsevol cas jo em conformo si s’acaba consolidant el monestir tal i com està avui, s’adequa la zona de l'entorn del monestir i es fa accessible.

Quin ha de ser el futur del monestir?

El futur del monestir el visiono com un espai ben dissenyat on un hi pugui anar passejant des del poble o aturar-s’hi quan passes per davant en cotxe i un cop allí tinguis lloc per passejar i seure en bancs sota l’ombra d’arbres ben distribuïts per la zona. La combinació de natura amb l’encant del silenci de les pedres que encara resten del monestir crec que a molts ens atrauria sovint cap al lloc.
L'adequació del lloc no pot més que contribuir a enriquir el patrimoni arqueològic de Guimerà i per tant a ajudar a projectar l’atractiu del poble.

Ens pot fer alguna última observació?

L'intent de venda i expoliació del monestir l’any 1967 va mobilitzar el poble de Guimerà i va provocar que hi hagués un aldarull informatiu important al voltant d’aquest fet en la majoria de mitjans de comunicació de la època. Fins i tot TVE va venir a filmar el monestir en aquells anys. Així doncs Vallsanta ja va contribuir llavors en donar a conèixer Guimerà més enllà de la comarca. Ara ho ha tornat a fer amb motiu de les excavacions i esperem que quan s’acabi la intervenció hi hagin raons per que ho faci una vegada més.

2008-12-01T17:17:00.001-08:00

Per ampliar les imatges, feu-hi clic.

2008-12-01T17:15:00.000-08:00

2008-12-01T17:14:00.000-08:00

2008-12-01T17:12:00.001-08:00

2008-12-01T17:11:00.002-08:00

2008-12-01T17:11:00.001-08:00

2008-12-01T17:10:00.000-08:00

2008-12-01T17:08:00.004-08:00

2008-12-01T17:08:00.003-08:00

2008-12-01T17:08:00.001-08:00

2008-12-01T17:07:00.001-08:00

2008-12-01T17:02:00.000-08:00

2008-12-01T08:24:00.000-08:00

(Feu clic sobre la imatge per veure-la millor)

2008-12-01T08:19:00.000-08:00

(Feu clic sobre la imatge per veure-la millor)

Recuperació

2008-11-30T11:06:00.000-08:00

Els primers treballs de recuperació i excavació tenen lloc l’any 1966, com a iniciativa pròpia d’un grup de gent del poble. Uns quants joves de l’escola, conduits pel seu professor, també historiador oficial de Guimerà, van dur a terme les tasques de neteja de les ruïnes, en aquell moment completament descuidades. Aquesta feina la van presentar a “Misión Rescate”, un programa radiat que després va passar a la pantalla, on grups de joves presentaven diferents projectes arqueològics en concurs. Van guanyar molts premis, tal i com recorda Pasqual Prous a l’entrevista que es pot trobar a 04. Parlant amb:.

Aquest primer impuls va implicar molt la gent jove del poble, que serien després els que continuarien les tasques de recuperació. D’aquesta manera, l’any 1986 i dirigides per Anna Oliver, s’enceten unes noves excavacions que porten llum sobre l’edifici de l’església, especialment sobre el seu interior. Es deslliuren tres capelles de l’absis, una de les del creuer i alguns murs. Aquest nou impuls tindrà ocasionals seguidors esporàdics als estius, però es veurà renovat aquest darrer estiu, l’estiu del 2008. Amb una nova partida de fons, provinent principalment de la Diputació de Lleida, s’ha excavat fins arribar a deixar al descobert el terra original de l’Església i les capelles, s’ha netejat tot el terra del voltant i s’ha apuntalat l’arc. Amb aquests treballs també s’ha tret a la llum algunes dependències exteriors ja conegudes i se n’han descobert de noves. Totes les peces trobades han estat traslladades al museu de Guimerà, on s’ha habilitat tota la segona planta.

Entrevista a Roger Rosich

2008-11-30T08:36:00.001-08:00

Roger Rosich és un dels guies turístics de la vil·la de Guimerà i per tant bon coneixedor de tota la història del seu poble, alhora que és l’encarregat del Museu La Cort del Batlle del mateix poble. En la seva tasca de gerència de l’espai museístic s’ha pogut endinsar en l’admiració, l’estudi i la valoració de Vallsanta.

Des de quan té relació amb Vallsanta?

Com a guimeranenc he vist, clar, des de sempre, Vallsanta. I crec que sempre, des de que tingui consciència m’he mirat les ruïnes amb una certa melangia. Melangia de veure unes belles restes històriques abandonades. I també tinc present sempre un cert patiment, patir pensant que en qualsevol moment podien acabar de caure o que vingués un boig i s’endugués d’amagat alguna pedra de valor.

Què ha viscut en relació a Vallsanta, sent encarregat del Museu?

Uf! Doncs bastant! Recordo les intenses i llargues jornades de muntatge del Museu, el moment en que la figura jacent de pedra del cavaller que tenim al museu es va tornar a unir després de moltíssims anys, la descoberta del llinatge Albert, les polèmiques escrites...

Expliqui, expliqui...

Recordo les maratons de conformació del Museu per la seva inauguració; el poder veure les peces netes i unides després de tants anys plenes de terra i fetes a trossos; el veure l’escut de la dinastia Albert en un capitell (cosa mai vista a Guimerà), que foren uns barons de Maldà; les missives en publicacions...

S’atacaven amb el Cister?

Sí, amb la Ruta del Cister i algun cop amb el Consell Comarcal. Recordo un text meu que no va causar gaire simpatia a la presidenta del Consell.

Digui, duigui...

Vaig retreure a la presidenta la manca d’actuació i com que es volia proposar el lloc coma visitable l’hi deia si ella acompanyaria els turistes a veure unes ruïnes que els hi podien caure a sobre. I també recordo els estires i arronses amb El Cister que Joan Duch relatava com si es tractés d’un derby de futbol.

Què ha fet a favor de Vallsanta?

Estar al front del Museu de les seves restes, divulgar la història del convent, escriure en pro de Vallsanta, ser-hi en moments decisius d’organització, aquest blog... i si em diguessin que les ruïnes estan a punt de caure hi aniria i amb les meves mínimes forces intentaria evitar-ho!

És una qüestió de sentiments.

Sí, clar, sens dubte. Quantes expressions de pena hauré sentit de gent dient: “Quina llàstima que no es conservi!” “S’hauria de cuidar!” “No s’hi pot fer res?”. Quantes vegades anant per la carretera hom s’ho mira i deixa el seu pensament vagar. Ara amb les noves excavacions i
tasques de conservació ha arribat un consol molt gran.

El poble s’estima les seves ruïnes.

Sí, amb la ironia i a vegades despreci que molta gent de poble té però en el fons no els hi toquis. Fa molts anys hi va haver gent que es van posar davant les restes per evitar que les tiressin a terra.

Un objectiu?

Aconseguir consolidar l’estructura, neta i arreglada, de les restes de l’església del convent i poder trobar les restes del que era el convent pròpiament.
Esperem que no sigui només un somni.

Entrevista a Bertran Romero

2008-11-29T15:41:00.000-08:00

Bertran Romero, co-creador del Blog, és un outsider. Coneix Vallsanta gràcies a l’amistat que l’uneix a l’altre co-creador del Blog. Tan sols ha estat una vegada a Vallsanta. I per això també és important el seu punt de vista, és important per poder tenir una impressió forana del que veu el turista de les ruïnes del convent.

Quan sent a parlar de Vallsanta per primera vegada?

Tot i que a 2n d’ESO, en ocasió del crèdit de síntesi, vaig seguir la Ruta del Cister, només en recordo l’estada als tres monestirs principals, Vallbona de les monges, Poblet i Santes Creus. Evidentment, no estic demanant que a l’ESO s’hagi de fer un estudi intensiu sobre tot el Cister, però tenint en compte que vam visitar Guimerà i que vam passar per davant mateix de Vallsanta, és significatiu que ni s’esmentés. No per manca d’interès per part dels guies, simplement perquè no estava reconegut, no apareixia a la denominada Ruta del Cister.

Quina va ser la primera impressió que va tenir en estar al davant de les ruïnes?

Potser sonarà una mica massa romàntic, però el primer que vaig pensar en veure les ruïnes de Vallsanta va ser que em trobava dins un quadre de Friedrich, que em trobava en un espai que havia estat completament descontextualitzat, portat fora de lloc; El nivell del terra no coincidia amb l’original, les arrels d’un arbre sorgien de dintre un mur, estava al descobert en un espai que havia estat pensat per ser cobert... Va ser una sensació molt rara, com la d’estar profanant alguna cosa molt difícil de definir.

Havent conegut l’estat de la situació del convent, què n’opina?

Trobo que és una llàstima que estigui en aquest estat pròxim a la ruïna. Per sort, ara s’ha apuntalat i s’ha evitat l’esfondrament, fins i tot s’està començant a reconstruir un mur, però encara queda molta feina per fer.

Com veu el tracte de la Ruta del Cister a Vallsanta?

És veritat que des de cert punt de vista, la seva absència en la ruta del Cister pot estar parcialment justificada, no és un conjunt tan ben conservat com d’altres, és evident, però potser precisament aquí rau la seva excepcionalitat. És una de les poques ocasions en les quals es pot veure l’evolució del treball arqueològic d’una banda, i de l’altra, l’evolució històrica dels convents. Potser no s’han de veure les ruïnes com a desgràcia sinó com a oportunitat de donar una altra visió. S’ha de capgirar el punt de vista i aprofitar el que Vallsanta ens pot donar.

Veu un futur millor per Vallsanta?

És difícil de dir, suposo que deu ser complicat aconseguir partides econòmiques, i més en aquests temps de crisi, però lentament, les coses van avançant, només cal veure l’evolució en els darrers cinc anys! Tot depèn del tracte i de l’enfocament que se li doni, com ja he comentat abans.

Què canviaria, milloraria...?

Evidentment, la senyalització del conjunt, la seva aparició a les guies de la Ruta del Cister i més especialment, afegiria l’explicació de la recerca arqueològica que s’està duent a terme.

2008-11-29T05:23:00.000-08:00

La Ruta del Cister ha estat un bon invent per a les tres comarques catalanes pertanyents. Ja fa força anys que la Ruta del Cister és un itinerari cultural que funciona molt bé com a reclam turístic, o com a mínim, s’intenta. Santes Creus, Poblet i Vallbona de les Monges són noms que han tornat a adquirir una rellevància que sens dubte es mereixen.
Sense cap mena de dubte els tres monestirs esmentats són els tres grans centres religiosos del Cister a Catalunya, són els que tenen més patrimoni històric-artístic... i, també clar, els més ben conservats.
Només Santes Creus no està en funcionament, Poblet i Vallbona mantenen encara vida monàstica activa, de monjos i monges respectivament.
Per aquests tres enclavaments turístics, i per sobre de tots Poblet, hi passen milers de visitants cada any.
Així quan es parla de Ruta del Cister hom diu directament: Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges. És una relació causal instantània.
Però la organització de la Ruta del Cister, com a entitat gestora cultural dels centres turístics cistercencs, el que va fer va ser ampliar les dimensions. I de la part se’n va fer el tot.
Ara la Ruta del Cister la conformen tres comarques, l’Urgell, la Conca de Barberà i l’Alt Camp. Així tots els pobles de les tres comarques es veuen integrats dins de la denominació d’origen Ruta del Cister.
La Ruta del Cister passa a englobar un gran conjunt de pobles que molts no tenen, i amb respecte cap aquests, res a veure amb el Cister. Tots ells tenen a l’entrada de la localitat un cartellet insígnia de pertànyer a l'esmentada ruta.
El bo de la zona cultural és que seria dinamitzadora dels museus petits i concrets de poblets, de les festes, dels productes de la terra i el llarg etcètera propi.
En l’actualitat, junt amb això, s’hi ha sumat el factor turístic de la difusió de les cases rurals que han aparegut com bolets per les tres comarques per tal d’acollir els visitants.
Fins aquí tot sembla un èxit.
Ara bé, qualsevol turista, visitant o simplement, passejant pot veure que al poble de Guimerà, també hi ha un important centre històrico-artístic pel Cister. Guimerà, poble d’un extrem de la comarca de l’Urgell, té també el seu cartell de la Ruta del Cister, és el poble amb més cases rurals de la comarca i sense cap mena de dubte només pel seu patrimoni històric i artístic ja hauria de ser un poble molt visitat per sí sol, que ho és en gran mesura.
Però és que a més a més, dins el terme municipal de Guimerà hi ha dos arcaics centres religiosos relacionats amb el Cister: la Bovera i Vallsanta.
La Bovera és una ermita dedicada a una Verge Trobada, la Marededéu de la Bovera, situada dalt d’un turó, que en una remota Època Medieval havia estat un petit centre religiós de monges, després aquestes es traslladaren al convent de Vallsanta, al llit del riu Corb.
La Bovera és, avui en dia, un centre de trobada de la gent dels pobles de la contrada, s’hi fan dinars populars, trobades de família, és mirador, té un bar ocasional... la seva vessant cistercenca és molt pobre però és un actiu dins “la Ruta”.
Però Vallsanta és tan sols unes ruïnes, però unes ruïnes molt importants i encara per excavar.
El turista que passa per Guimerà, que veu les ruïnes del convent, que visita la Bovera, que veu les troballes fetes a Vallsanta en el Museu municipal, es pregunta si realment no hi ha cap menció especial per Guimerà dins el Cister, i realment, en el fons, és així.
Guimerà és un poble més dins la Ruta, tot i el gran patrimoni cistercenc que hi ha. Guimerà i Vallsanta són igualats a un celler modernista o a una petita resta romana o a una col·lecció privada de pintura de paisatges.

La Ruta és molt vàlida però s’ha fet parcialment, no s’ha aprofundit realment en el rerefons històric i artístic del Cister a la regió. Ha servit per promocionar a l’engròs però ha oblidat altres centres que necessiten una menció i atenció especials, per la seva forta vinculació real amb el Cister pròpiament; i a causa de l’eclipsi que provoquen Santes Creus, Poblet i Vallbona resten en un oblit perpetu per part, per exemple dels diners de subvencions estatals.
I la controvèrsia ja ve donada totalment. Com s’aconseguirà mantenir, excavar i divulgar Vallsanta si no se li dóna el reconeixement que li pertoca? Com és possible posar un centre històric i artístic del Cister al mateix pla d’un Museu del vi?

[Veure: Manifest de Vallsanta]

El Monestir

2008-11-14T02:54:00.000-08:00

Vallsanta fou un convent cistercenc de monges, que es sitúa a la vall del riu Corb, ben a prop de Guimerà. Les primeres construccions es van alçar sobre una capella romànica ja existent, a mitjans del segle XIII, aprofitant-ne l’estructura, i tot seguit les primeres monges s’hi van instal·lar. La resta de la construcció és clarament gòtica, en destaca notòriament l’església, tot i que encara no hi ha prou documentació contrastada com per extendre’ns. En efecte, el convent de Vallsanta ha estat abandonat des del moment en que les darreres monges el van abandonar i van traslladar-se al convent de Pedregal, l’any 1589. De la mateixa manera que Sant Benet sostenia que els monestirs havien d’estar allunyats i desvinculats de qualsevol centre urbà o polític per garantir la tranquil·litat i el bon funcionament de l’ofici religiós, el Concili de Trento disposa, al contrari, que els convents de religioses siguin traslladats a emplaçaments segurs, per tal d’evitar saquejos, atacs i profanacions.

El cenobi va ser encomanat a un frare del monestir de Poblet, perquè administrés les escasses rendes que encara li quedaven al convent i per tenir cura de l’església. Més endavant, la Senyora de Guimerà, Anna d’Aragó, vescomtessa d’Èvol, va haver d’encomanar Vallsanta a Joan Gavaldà a causa de la defallida econòmica de la noblesa de la zona. Aquest en tingué molt poca cura i amb el temps, es va anar enrunant.

(més informació a: Guimerà i La Ruta del Cister)